El naixement de Kosovo

A partir d’avui el mapa d’Europa ja té un Estat més. La independència de la regió exiugoslava de Kosovo hauria de tancar el cicle de conflictes civils que han acabat per desmembrar l’artificial Estat balcànic nascut com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda. El procés que ha portat Kosovo a la independència dóna també testimoni del fracàs de l’intent de bastir una gran Sèrbia de les despulles de Iugoslàvia. El govern europeista i demòcrata serbi recentment elegit a Belgrad refusa la independència de Kosovo, però l’haurà de tolerar perquè és el resultat de la desfeta del règim ultranacionalista i expansionista de Slobodan Milosevic, que va ser derrocat després d’una campanya militar auspiciada per l’OTAN.

La independència de Kosovo és atípica perquè ha estat declarada unilateralment i perquè bàsicament és producte de l’encoratjament per part dels Estats Units i la Unió Europea. No tots els socis de la UE veuen amb bons ulls el naixement de Kosovo, i un dels que no hi està d’acord és l’Estat espanyol, que tem un fenomen de contagi de l’independentisme unilateral. Sigui com sigui, ni la UE ni Washington poden renunciar ja al seu paper de parteres del naixement de Kosovo. La presència en el nou territori independent d’un contingent de policies i jutges enviats per la UE, així com la força militar de 15.900 soldats de l’OTAN desplegada a Kosovo, hauran de garantir la transició kosovar cap a una administració pròpia i vetllar pel respecte als drets de la minoria sèrbia de 100.000 persones que encara viu al territori que estrena independència.

Més enllà de la postura diplomàtica i dels temors polítics de l’Estat espanyol, la independència de Kosovo és un fet positiu per a tots els qui creuen en el dret de les nacions a decidir el seu destí. La majoria dels habitants de Kosovo es poden considerar afortunats, perquè la seva independència arriba amb la benedicció de les grans potències (llevat de Rússia, que no renuncia a influir en la política balcànica), però farà falta alguna cosa més que la tutela europea i nord-americana per superar els greus problemes econòmics i de corrupció que afecten l’Estat nounat d’Europa.