Raça humana
Millán-Astray no s’ho mereix
Per més alcalde que sigui i elegit democràticament –no es pot tenir tot–, Martínez Almeida no és qui per desacreditar el fundador de la Legió tot simulant fer-ne una justiciera defensa. Segur que a Millán-Astray, apassionat guerrer –amb quins honors va fer enterrar el seu ull!–, no li agradaria gens ni mica que se li negués la condició de colpista i que s’intentés blanquejar la seva inequívoca estampa. Ell poc enganyava, i n’estava tant, de Franco, que aquest el va nomenar cap de l’oficina de premsa i propaganda establerta a Salamanca per exalçar les seves grandeses. Deixem-lo parlar a ell: “Espanya, igual que Itàlia i Alemanya, és poble d’homes de cos dur i ànima pura que busca el seu Führer i el deu Duce i troba aquell jove gallec i li diu: «Porta’ns a la batalla amb el teu geni baronívol, energia, encert i fortuna! Expulsem l’enemic. Formem el nostre exèrcit, tu al capdavant, aixecaràs l’espasa victoriosa, mirant a Orient, i saludaràs el Duce i el Führer, ja que seràs el Cabdill.»” Francament no entenc per què el batlle de Madrid li vol restar mèrits. I menys que el compari amb el president Companys, a qui també deixem parlar: “D’ençà que hem sortit de l’exili ens hem trobat per terres d’Andalusia i per terres de Castella sota el mantell comprensiu de la República, i amb paraules clamoroses d’afecte. Jo recullo ara la seva veu per construir plegats una República lliure, d’acord amb la voluntat del poble” (3 de març del 36, després de les eleccions que donaren la victòria al Front Popular). Quin embolic mental, el de l’Almeida: està desmemoriat o defensa el feixisme?