Ho sabíem

Aquesta setmana ha estat plena de revelacions aparents, i dic aparents perquè, de fet, no hi havia res que ens vingués de nou. La comissió Pegasus del Parlament Europeu ha anunciat que l’espionatge il·legal del Catalangate ha estat un escàndol dels grossos, no només perquè la privacitat de 65 persones no-terroristes ha estat feta miques, sinó també perquè els eurodiputats espanyols havien pressionat la comissió perquè no se’n parlés. Però ja ho sabíem: fa mesos que ha estat un secret de domini públic. Dilluns, Barrionuevo va revelar que ell havia estat l’artífex d’un grup terrorista dels anys 80 (finançat amb els diners dels contribuents) que matava, torturava i assassinava a pler: 27 assassinats, desenes de ferits. Però ja ho sabíem, des de fa molt de temps. (Barrionuevo, per cert, va ser condemnat a 10 anys de presó per malversació de fons públics; feia fúting al pati de la garjola tot somrient, potser perquè ja intuïa que seria indultat al cap de tan sols 90 dies). I després hem sabut, gràcies a una sèrie de podcasts que Corinna Larsen ha fet amb la BBC, que el rei emèrit era infidel fins i tot a la seva amant més important (ella), i que rebia quantitats ingents de diners en efectiu de tota mena d’amigos, incloent-hi alguns dictadors com ara el president del Kazakhstan. Però ja ho sabíem des de fa un lustre, pel cap baix. Ara bé, la revelació autèntica de la setmana passada, tan sorprenent com nova, ha sortit de la boca de la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Ayuso, que fa poc ens va assegurar, amb una desimboltura QAnonesca, que Pedro Sánchez, amb la complicitat dels seus amics independentistes catalans, vol empresonar l’oposició sencera i instaurar un règim “autoritari” (tal com fan “a Nicaragua”, hi va afegir, per bé que amb encara més raó hauria pogut dir “tal com feia Franco”). Ostres, això sí que no ho sabíem. Quines coses! Qui s’ho hauria imaginat?