Braçalets

Que una sàpiga, en els partits que disputaran a la copa del món de futbol, vuit seleccions europees (Anglaterra, Països Baixos, Dinamarca, França, Alemanya, Gal·les, Bèlgica i Suïssa) duran un braçalet amb els colors de l’arc de Sant Martí (convertits en la bandera LGTBI) com a protesta davant de la prohibició i persecució de l’homosexualitat a Qatar. No sé si celebrar aquest braçalet (que la selecció espanyola ni tan sols durà) hipòcrita en un món tan homòfob com el del futbol masculí, on bé hi deu haver homosexuals, però amagats per por a l’exclusió. I també és hipòcrita que tal braçalet emmascari el fet vergonyós de no renunciar a jugar el mundial en un estat on no es respecten els drets humans no només pel que fa als homosexuals.

Se’m podria dir que cap estat respecta del tot els drets humans. Però hi ha llocs en què pràcticament no se’n respecta cap. Posats a dur braçalets, en podrien dur també un de negre com a senyal de dol per les víctimes mortals (i les supervivents) de la construcció dels estadis de futbol. Després que la FIFA, fent els seus negocis infames, concedís la celebració de la copa del món del 2022 a Qatar, van arribar al país milers de pàries de la Terra com a mà d’obra esclava: amuntegats en pisos insalubres, van construir els camps de futbol (convertits en camps de concentració) durant jornades de treball interminables amb una calor asfixiant i unes condicions d’inseguretat que han provocat nombrosos accidents. Si tinguessin vergonya, els jugadors no haurien de celebrar cap gol. De fet, si en tinguéssim, no hauríem de veure cap partit disputat en aquests camps que haurien de ser un lloc de memòria d’un crim contra la humanitat.