Dependència per llei

L'escassa confiança dels ciutadans en l'administració disminueix a cada decepció, i l'última ha estat la llei de dependència. Grans expectatives i un resultat ínfim en un any. L'estratègia era perfecta: una llei que va al moll de l'os de les angoixes de molta gent i que implica els tres nivells de l'administració, així es dispersa la responsabilitat.

Per a l'Estat, un cop feta la llei va estar feta la feina: que l'apliquin els altres. I la Generalitat al·lega que el retard en la tramitació dels ajuts té l'origen en l'embut dels ajuntaments, que tenen poc personal. Els afectats estan atrapats en la difusa teranyina burocràtica de 946 municipis.

La culpa és molt negra i no la vol ningú, però si anem a la font trobem un govern estatal que va envair competències de la Generalitat per imposar aquesta llei tan esperada. Una vegada més, va fixar la dependència de Catalunya per llei. I després se'n va rentar les mans i es va centrar en tasques més importants, com prometre 400 euros a cada assalariat per guanyar les eleccions.

Fa anys que els polítics no gosen dir que per tenir serveis socials cal pagar impostos. En lloc d'afrontar-ho, deixen que el sistema públic es debiliti i sobreviuen fent jocs de mans. El cas és que a hores d'ara ja se'ls veu el truc.