La dona del quadre

L’últim article que Montserrat Roig (1946-1991) va publicar a la contraportada de l’Avui, el 9 de novembre, un dia abans de morir, aquesta setmana ha fet 31 anys, coincideix amb l’obituari de l’actriu Gene Tierney (1920-1991). La pel·lícula Laura d’Otto Preminger la va fer una estrella i la seva bellesa la va condemnar. Presència pertorbadora, és la dona retratada del quadre que enamora el detectiu interpretat per Dana Andrews. Al Hollywood daurat, sofisticat en el blanc i negre dels anys quaranta, Gene Tierney és una actriu subestimada, injustament oblidada entre l’expansiva i terrenal Ava Gardner, la innocència angelical d’Audrey Hepburn o la princesa distant que era Grace Kelly. Montserrat Roig també és la dona del quadre. Dels retrats amb la mirada còmplice de la fotògrafa Pilar Aymerich en destaquen els ulls de la Roig, un poder esplendorós, que la va jutjar. Ella que va teixir abans que ningú ho fes i ara tots els que ens atrevim a cosir de nou, a enfilar l’agulla, som simples aprenents: de la memòria històrica, de la tradició literària femenina, de l’articulisme, del periodisme… El temps i els prohoms van ser mesquins amb la Roig –Josep Pla li va etzibar que amb aquelles cames no calia que escrivís– perquè la miraven com la dona del quadre.