Art del revés

La comissària d’una exposició a Alemanya de Piet Mondrian acaba de descobrir que un quadre de l’artista, New York City I, ha lluït de cap per avall durant més de 75 anys. La culpa, diuen els experts, la tenen els transportistes que van traslladar l’obra de l’estudi de Mondrian al primer museu on va ser exposada, el 1945, al MoMA de Nova York. L’error no es va detectar i sempre més es va exhibir capgirada, també a la Kunstsammlung de Düsseldorf, que la posseeix des dels anys vuitanta. Els transportistes, tu. Com si jo ara acusés de les cagades dels meus articles el servei de neteja del diari per haver pressionat massa fort el drap de la pols sobre el teclat de l’ordinador. A vegades el món de l’art s’ho hauria de fer mirar, del dret i del revés. Seria divertit recopilar la mar de coses que els experts deuen haver dit i escrit d’aquesta pintura de cintes vermelles, blaves i grogues que en una foto del taller de Mondrian surt en la posició correcta. Era “obvi” que aquest gir de 180 graus no l’afavoria, engalten ara. Però no pensen rectificar-ho perquè tenen por que 75 anys després el quadre es desintegri si el pengen bé. Sigui com sigui, com a campanya publicitària per anar a veure l’exposició, que a més és commemorativa del 150è aniversari del naixement de Mondrian, és de deu.