El final de la guerra

Com no podia ser d’una altra manera, la retirada russa de la ciutat de Kherson després de vuit mesos ha desfermat una onada d’eufòria arreu de la Ucraïna no ocupada. De motius per sortir al carrer a celebrar-ho no en falten, tenint en compte que es recupera de mans de l’enemic una plaça forta capturada a l’inici de la invasió, que, a més, és la capital d’una regió annexionada amb tota pompa pel Kremlin no fa ni dos mesos. Mentre els ucraïnesos reben una injecció de moral, els russos encaixen una derrota humiliant disfressada de replegament tàctic. El mateix líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha anat a Kherson a abraçar els soldats que l’han alliberat tot proclamant que aquest és “el principi del final”. Quin final? Zelenski promet que, després d’aquesta victòria, en vindran més, una rere l’altra, fins a empènyer les forces invasores cap a la porta de sortida. Però el futur té encara formes borroses i pot reservar girs de guió inesperats. Potser en lloc de restablir la integritat territorial ucraïnesa, Zelenski s’haurà de conformar a recuperar tanta extensió perduda com pugui per enfortir una eventual posició negociadora. O a cedir i acceptar una pau amb renúncies. El final és també una fase capital de la guerra. Qui sap de veritat on i com s’està escrivint?