Amb la llengua ben endins

Sí, sí, la llengua, ben endins, sisplau. És qüestió de cultura, d’educació, d’identitat, d’orgull i de sentit comú. Per això aplaudeixo iniciatives com el cicle de xerrades que la Casa de Cultura de Girona ha organitzat pels dimarts d’aquest mes de novembre: La llengua i la cultura catalanes avui. Parlem-ne per saber-ne més. Parlem-ne per no deixar de parlar-la. Fins ara s’hi ha parlat de política sociolingüística i de l’ús de la llengua als mitjans de comunicació, i queden un parell de sessions dedicades a la qualitat i la versatilitat del català al món actual, amb la filòloga Ona Domènech i el traductor Pau Vidal; i en la cultura catalana avui, amb l’escriptora Carlota Gurt i el músic Roger Mas.

Vivim i lamentem un moment preocupant per la davallada de l’ús social del català. Els informes més recents de la Plataforma per la Llengua constaten la situació d’emergència lingüística, amb dades tan tristes com que a Catalunya menys de la meitat dels ciutadans fan servir habitualment el català. O pitjor dit, més del 55 per cent no el sol usar en el seu dia a dia. Per tergiversar aquest desolador paisatge lingüístic, en què vuit de cada deu catalanoparlants canvien al castellà a la mínima sota l’escut d’un respecte qüestionable, els especialistes apunten la urgència de mantenir el català oral en el màxim de situacions possibles. Fer-lo servir sense complexos, vaja. Impera la muda lingüística perquè hi ha una evident desconnexió emocional entre els ciutadans i el català, que s’agreuja en els joves.

Quanta falta ens fa la sensibilitat i l’empatia de persones amb projecció pública com el madrileny Míchel, l’entrenador del Girona, que només d’aterrar a la ciutat va demanar a tothom que li parlés en català, llengua que de seguida va utilitzar en les rodes de premsa. Benvingudes espurnes de llum com aquesta i com la decisió del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, que ha tombat la imposició del 25 per cent de castellà en un institut de Mallorca, sol·licitada per una família, perquè considera que perjudicaria l’interès general de la resta d’alumnes.

Com diu el poeta Pol Guasch, “parlar català no és provincià, parlar català no és elitista, mantenir-se en català –i cultivar-lo– és bonic”. Efectivament, posem-nos la llengua ben endins, perquè és de les coses boniques que hi ha.