Pagant sant Pere canta

Som a les portes d’un mundial de futbol amb uns costos laborals, socials i mediambientals inacceptables. El que no sabrem mai és el cost econòmic que s’ha pagat per convèncer els que van aixecar el braç per aprovar-ne la celebració a Qatar. El futbol no és una de les meves passions, ho reconec! Segueixo els resultats a la premsa dels equips de proximitat, el Palamós FC i el Girona CF, i poca cosa més. Desconec les regles del joc i he de confessar que em desconcerta veure com s’omplen els estadis amb milers de persones seguint 22 jugadors que van darrere una pilota… Sé que és una visió simplista de l’esport del futbol, ja em perdonareu! Som a les portes d’un mundial i, m’agradi o no, el futbol és plat del dia, els mitjans fa setmanes que omplen pàgines amb notícies que ens van preparant per a l’ocasió. Tot normal davant d’un esdeveniment esportiu que, després dels Jocs Olímpics, és el més seguit per l’audiència a escala mundial. Però vet aquí que aquest no és un mundial normal, és un mundial que se celebrarà en un país on es vulneren els valors humans. I em pregunto, a qui va convèncer l’emir de Qatar perquè acceptés la proposta inicial de celebrar aquest campionat al seu país? I encara més greu, com van convèncer a tots aquells que han format part de la cadena de decisions per jugar un torneig que altera la temporada esportiva de molts països, en un país com Qatar, on es vulneren els drets humans i, per si faltava alguna cosa, en un país on el clima és un despropòsit per a la pràctica esportiva i el poc respecte que manifesta vers el planeta. Lamentablement, pagant sant Pere canta! Escoltava l’altre dia un jugador internacional que hi justificava la seva participació amb el pretext que a ell només li interessa el futbol i que allò que succeeix al país on se celebra no és el tema del mundial. M’esgarrifa sentir aquests arguments de joves esportistes. Sortosament arriben notícies de valents i valentes que han refusat de participar-hi, alguns per convenciment i d’altres per pressions; en qualsevol cas els aplaudeixo i desitjo que esdevinguin altaveus dels que creiem en l’esport que promou els valors de l’esforç, el respecte, l’acceptació, la igualtat i la responsabilitat. Tant de bo tot aquest rebombori que acompanya aquesta competició serveixi per tal que països com Qatar prioritzin en la seva agenda treballar els seus ODS particulars tant en l’àmbit social com en el laboral i el mediambiental, i avancem en la construcció d’un món millor.