Pressions gens subtils

Resulta curiós, i inquietant, com el mercat assimila el discurs imperant o majoritàriament aplaudit per als seus propis interessos. Fa anys, en ple auge dels llibres d’autoajuda, va aparèixer un anunci de productes cosmètics adreçats especialment a les dones que els venia amb un “perquè jo m’ho valc” (en castellà, per descomptat). Els cervells del màrqueting havien descobert que calia modernitzar els vells estereotips de dones submises que esperaven el marit amb el sopar a taula o la copa de conyac al costat de la butaca per veure el partit. Més tard vam veure com ja no tan sols eren elles qui posaven en marxa la màquina de rentar o fregaven el terra, i avui fins i tot veiem que ho fan els adolescents de casa, somrients i cofois! Conceptes vigents com el consum responsable, de proximitat, sostenible i compromès amb el medi ambient s’han assimilat amb l’únic objectiu de vendre. I sentim publicitat amb frases vinculades a aquests objectius com si l’opció d’oferir alguna cosa produïda des d’aquests paràmetres (caldria verificar tot el procés, per cert) fes mereixedor el fabricant d’una medalla i no fos pas una obligació moral i ètica. Deixeu de manipular-nos i de desgastar valors importants. Els ciutadans ja som grandets i sabem on i com hem de consumir.