L’Estat té un deute
L’Estat té com a mínim un deute amb Girona. El projecte ferroviari va quedar a mig fer a la ciutat amb l’excusa de la crisi, que sempre arriba en bon moment perquè el govern de torn tiri enrere una inversió. La ciutat hauria de tenir ara un tren d’alta velocitat subterrani, com ja tenim, però també el tren convencional circulant per les entranyes de la capital gironina. ERC va desenterrar la setmana passada el segon projecte en el Senat reivindicant el deute que té l’Estat amb Girona. I el té, però com dèiem no és l’únic. La plaça Espanya segueix sent una illa de ciment estèril que rep els visitants com a porta d’entrada i és de justícia que els processos del projectes s’accelerin per posar fi al que ja és una vergonya. L’Estat volia l’alta velocitat, i un cop la van tenir, la ciutat segueix amb factures pendents inadmissibles.
La infraestructura de ciment de més de quatre quilòmetres creua la ciutat de Girona de punta a punta des dels anys 70 i és cert que ja s’ha convertit en una imatge més de la postal de Girona. En matèria ferroviària, la ciutat havia anat unida. Sovint s’anava al ministeri amb un consens des del PP fins a l’altre extrem de l’arc parlamentari, sense fissura. Per això, la proposta dels republicans sorprèn i potser tenen raó els socialistes que primer cal un consens de ciutat, per bé que ells mateixos han de pressionar La Moncloa perquè es tirin endavant projectes molt més senzills com els de la plaça Espanya o l’arxiu provincial, dels quals també fa anys que sentim a parlar. Si ara demanem a la ciutat si vol el pas del tren convencional subterrani, no sé si hi hauria un consens afirmatiu al projecte, però també hem de tenir present que aquell projecte havia de permetre enllaçar zones i crear noves mobilitats que amb el tren encara a superfície van quedar estroncades.
La traça del viaducte hauria pogut ser una nova avinguda, qui sap si amb un tramvia, com fa anys s’havia proposat. Ara l’Estat promet l’estació de l’alta velocitat a l’aeroport, però també és Aena qui ha deixat les instal·lacions de Vilobí amb xifres lluny de les seves possibilitats i amb aparcaments construïts pràcticament per estrenar amb la seva majoria. La inversió és bona, segur, però cal haver planificat també les coses. L’Estat té, doncs, més d’un deute amb Girona i ja ha arribat el moment d’anar-los saldant.