De reüll
No van contra el patrimoni
Quan va començar la campanya dels activistes climàtics als museus, vaig predir que s’acostaven temps foscos en aquestes institucions perquè no tardarien a reforçar la seguretat de manera que ja no distingiríem si som en un aeroport o en un espai de cultura. Se’m va passar per alt afegir-hi que els plats trencats els acabarien pagant els ciutadans, com sempre. I aquí tenim el ministre de Cultura d’Itàlia anunciant que apujaran el preu de les entrades per poder finançar la instal·lació de vidres protectors a les obres d’art. Jugada mestra per, amb l’excusa de fer-se la víctima dels antisistema, continuar mercantilitzant i elititzant el sistema de l’art, que de fet és l’objectiu de molts dels que ara fan escarafalls per criminalitzar aquestes accions que alerten de la situació extrema en què es troba el planeta (i sense tenir ells cap pla per revertir-la). Abans no se’m llancin a sobre les feres que espedaçarien vius els activistes i els que hi empatitzen, confesso que preferiria que allunyessin les seves protestes del patrimoni, no perquè el patrimoni em sembli res sagrat ni de bon tros, sinó perquè, sent com és tan fràgil, si mai passa una desgràcia ens en doldrem tots; els activistes, que des del primer moment han deixat clar que no van contra el patrimoni, els primers.