Residus (1)
No ens en sortirem si no es modifiquen els sistemes d’empa- quetatge dels productes
La ciutat de Girona, com la majoria de municipis grans, per no dir tots, no té ben resolta la recollida dels residus que es generen. Estem en una societat amb un consum ferotge que no ha trobat encara l’equilibri entre el consumisme i la sostenibilitat. Els nous models de recollida selectiva no estan prou ajustats i generen molts inconvenients per a les famílies. Els contenidors no estan preparats per a les persones de més edat, sigui perquè és un inconvenient obrir-los amb el peu, sigui perquè les targetes es desmagnetitzen o perquè falla el circuit electrònic d’obertura. Altres persones s’obliden la targeta o l’han perduda. Finalment hi ha els incívics, que incompleixen les mínimes normes de convivència. Tota la casuística és acumulativa i els resultats s’observen passejant per la ciutat. Ara, finalment, hi afegim el programa de recollida setmanal, que creiem mal ajustat. Una recollida poc apropiada que converteix els domicilis en deixalleries temporals de productes que generen moltes molèsties. L’orgànica, que és la que més problemes genera per les olors i els sucs residuals, té poca freqüència de recollida. Els volumètrics com cartrons, capses i paper, ocupen molt. Els lleugers tenen poca freqüència i són els més habituals, però segons el producte que contenien generen pudors que, a menys que tinguis un pati o balcó, no saps com retenir-los a l’interior. El ciutadà resol aquests problemes portant-los a altres zones de la ciutat que no tenen encara contenidors “intel·ligents” o, simplement, deixant-los a terra. És un turisme d’escombraries portar-los a altres barris o a contenidors propers no “intel·ligents”. Els residus domèstics generen contaminació ambiental i són la conseqüència dels sistemes de producció a l’engròs. Els patrons de consum són els principals causants de la generació de residus i les empreses i els ajuntaments traslladen al consumidor tota la responsabilitat en la seva gestió. No ens en sortirem si no es modifiquen els sistemes d’empaquetatge dels productes. Sobren plàstics i embolcalls sintètics. Tampoc és el mateix si la família és unifamiliar o si la formen una parella amb fills de mitjana edat. Cal començar reduint i canviant les maneres de comercialitzar l’aliment i els béns de consum en general si volem que el ciutadà sigui una peça més en la cadena de consum sostenible i responsable. El contrari és començar la casa per la teulada.
