A la tres
Les mamelles
He revisat la conversa perquè no recordava, amb exactitud, com va anar l’episodi aquell del diputat d’ERC, Lluís Salvadó, i les mamelles. No hi havia tornat a pensar però ara s’ha sabut que el diputat d’ERC dirigirà el Port de Barcelona i la polèmica ha revifat. Recordem que Salvadó parlava de com, davant el dilema, la solució era donar un càrrec polític a la dona que tingués les tetes més grans. Tant el contingut com les rialles de complicitat entre els dos protagonistes regiren l’estómac, però no tant per l’objecte de la mofa sinó perquè el to usat recorda estereotips que fan tuf de cigar ranci i Varón Dandy. D’aquell prototip de mascle alfa que ara es passeja, pit inflat, per totes les institucions. No conec Lluís Salvadó, però crec que si fos un masclista recalcitrant les seves companyes l’haurien fulminat. No s’han tallat en altres casos. El que em preocupa és que persones que ocupen càrrecs de responsabilitat i que cobren de l’erari públic no facin comentaris, també en confiança i lluny dels focus, de més categoria. Sobretot perquè soc de les convençudes que l’humor i la capacitat de riure’ns de nosaltres mateixos defineix molt bé la mida –ara sí– del nostre enginy i de la nostra intel·ligència.
Considero també que hi ha altres elements que encara ara s’estan ignorant. El primer és que es tracta d’una conversa a la qual mai hauríem tingut accés si no existís tot un règim espiant l’independentisme i disseccionant amb bisturí les filtracions que s’acaben fent. En segon lloc, ens recorda com la política s’ha convertit en una sala d’esquarterament del rival, a tots els nivells. Finalment, la conversa forma part de l’àmbit privat de les persones. I és aquí on tothom té dret a dir bestieses i a ser retorçat. Si ara em dediqués a reproduir les animalades que he dit sobre els homes mentre sopava amb les amigues, potser alguns mascles em voldrien lapidar. I sí, confesso que també he fet alguna broma inspirada en la mida de les titoles. Espero que amb una mica més de gràcia que el senyor Salvadó, això sí.