Articles

Més que una ràdio

D'Avui.cat

Ho deia Enric Marín, exsecretari de comunicació del tripartit, la setmana passada: "Catalunya és una nació sense Estat, per això TV3 és més important per a Catalunya que la BBC per a la Gran Bretanya". I qui diu TV3 diu Catalunya Ràdio. Aquesta conclusió del professor Marín explica perquè la no continuïtat d'Antoni Bassas i la designació de la seva substituta ha generat tanta expectació i controvèrsia.

Catalunya Ràdio és més que una ràdio i no es pot dirigir de manera, com a mínim, maldestra. La negociació per renovar el contracte de Bassas es va trencar i Rosa Cullell n'ha intentat culpar el periodista, que ja havia explicat la seva versió als oients. Sigui de qui sigui la culpa, s'ha transmès la sensació d'improvisació i de desori. Si volien rellevar Bassas, havien de dir-ho i tenir un recanvi a punt.

En lloc d'actuar decididament, i a causa del dilatat procés per triar la directora general, les converses van començar tard i malament, i han circulat tota mena de rumors sobre fitxatges possibles i impossibles. La comèdia s'ha acabat amb el nom més inesperat: Neus Bonet, una persona de la casa que llancen als lleons arrossegada per l'esquer de la suposada oportunitat d'or després d'anys de dedicació. De cap manera es pot prejutjar la feina que farà Neus Bonet. El que hem de començar a jutjar és el que estan fent els que manen.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.