Tots els collons

L’endemà que l’IEC anunciés les noves paraules –amb les quals farciré aquesta reflexió– que serviran per actualitzar el diccionari, el govern va adoptar un centenar de mesures per frenar la davallada en l’ús del català i evitar que quedi més acotxat, perquè el futur de la llengua no pinta gaire bé. La llengua i la cultura catalanes són el més resilient que tenim, havent superat segles de dificultats en forma de persecució, repressió, menysteniment estatal o acotament judicial, darrerament. Ara lluitem contra un cert negacionisme lingüístic, consistent a presentar el castellà com a llengua discriminada o a protegir en un entorn d’omnipresent català, quan esdevé el contrari. Un be negre amb potes rosses, vaja. El repte dels pròxims anys serà sobreviure en el món audiovisual de plataformes i aplicacions que prioritzen la rendibilitat en la traducció o l’obligació lingüística que els imposen els estats en defensa de la llengua, que en el nostre cas és només el castellà. El pla de xoc presentat ahir forma part de la protecció addicional que la Generalitat s’obliga a aplicar per evitar la submissió lingüística, perquè qui hauria de protegir mínimament totes les llengües, en tant que patrimoni, seria l’Estat. Les mesures de promoció incideixen en l’atenció als ciutadans i en la formació dels docents, perquè en l’àmbit audiovisual només es pot reforçar la traducció o el respecte per la versió original catalana. L’absència de competències legislatives en aquest àmbit condiciona qualsevol mesura d’obligatorietat d’oferir versions en català, més enllà que fins ara s’ha optat per convèncer els operadors, que tenen més poder mediàtic i executiu que la mateixa administració autonòmica.

Un altre govern, el valencià, va fer dilluns requisit el saber català per accedir a la funció pública. Per estalviar-se sidral hi exclouen els funcionaris docents i sanitaris, que són els més. Fan sis anys tard després del Pacte del Botànic i no serà efectiu fins al 2025: té ous, o més aviat collons, ara que ens els accepten en plenitud d’expressions.