30 anys d’arqueologia a Castelló

Castelló d’Empúries, capital del comtat medieval emporità durant més de cinc segles, s’està convertint en un jaciment arqueològic de primer nivell, encara que el lloc no ha despertat l’interès dels investigadors fins fa relativament poc.

Just ara fa 30 anys que va començar la primera excavació amb metodologia moderna: el 23 de desembre de 1992, dins l’absis de l’església del convent de dominics del segle XVIII, construït damunt una bestorre de la muralla medieval. Fins aleshores només s’havia fet una intervenció de neteja i desenrunament en una de les cel·les de la presó del segle XIV, a principi dels anys 70, a causa de la caiguda del sostre interior.

Des de la primera excavació de 1992, l’Ajuntament de la vila ha anat promocionant intervencions arqueològiques pràcticament cada any, sigui per prevenció davant la possible presència de restes d’interès en el subsol, com en edificis protegits. Sigui quina hagi estat la motivació, s’ha tingut clar, i així també ho ha exigit i subvencionat l’administració competent de la Generalitat, que la població de Castelló té un elevat valor patrimonial. D’aquesta manera, progressivament, oriünds i forans atorguen als testimonis que queden del seu passat històric el respecte que es mereixen.

Cal celebrar aquesta fita i reconèixer el mèrit de tots els que han maldat per aconseguir-ho. Gràcies als treballs arqueològics, però també a l’avenç en la recerca documental, tenim la certesa que la vila medieval de Castelló estava a l’altura de moltes ciutats de l’Europa de l’època, en tercer lloc en importància darrere de Girona i Perpinyà, això dins el territori del nord-est català. A més, estem descobrint que aquesta població no va néixer del no-res sinó que té uns fonaments molt antics, probablement romans i, amb tota seguretat, en el segle VII!

Queda encara molt per investigar; aquesta és la dificultat que té afegida l’arqueologia urbana. No és el mateix avançar en coneixement en un jaciment lliure de construccions al damunt, que no ha perviscut en el temps, que en una àrea urbana on la població ha continuat ininterrompudament en el mateix lloc, i on s’han bastit nous edificis damunt de les runes dels anteriors, fins i tot reaprofitant les mateixes pedres!