Cultura de la violació

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, és al tètric quadre de la política espanyola el que la guineu en la típica escena de caça amb cavalls, cavallers, escopetes i gossos que corren, borden i treuen escuma per la boca mentre persegueixen la presa com si no hi hagués demà. La cacera fa temps que dura, perquè fa nosa, perquè els fa córrer molt, perquè els posa en evidència i perquè es resisteix a ser caçada. Deu ser per això que l’hemicicle del Congrés es posa molt més nerviós davant la ministra denunciant la “cultura de la violació” que davant el terror de les 2.155 noies i dones violades a Espanya només durant el 2021, o de les 1.608 noies o dones que van ser violades durant el 2020. Ni el masclisme ni les violacions són patrimoni d’Espanya, però és evident que Espanya té un problema, i gros, i no és un problema de les dones, que han de vigilar amb el que diuen o fan, el que vesteixen o el que beuen, sinó un problema de tota la societat, de l’educació que dona als fills, de com jutja els agressors sexuals, de com acompanya les víctimes de les agressions, de com avança cap a la igualtat real, sense discriminacions. Per això la llei del “només sí és sí” és positiva i fa avançar aquesta societat, malgrat que alguns només hi vegin l’escletxa per posar a la diana l’adversari polític. I per això mateix que la ministra identifiqués unes campanyes dels governs de Madrid i Galícia amb la cultura de la violació és una radiografia, crua, veraç i determinant, perquè posar el focus en les víctimes i no en els agressors és caminar enrere i encadenar-se a la cova. La prova de l’encert és la indignació de desenes de diputats del Congrés, del PP i Vox, esquinçant-se les vestidures com si els acabessin d’acusar de còmplices dels violadors o la sobreactuació de la presidenta de la cambra i dos ministres (tots tres del PSOE) renyant Irene Montero pel seu excés verbal. Avui, 48 hores després, segur que ja saben que no hi ha insult ni calúmnia, que la “cultura de la violació” és un terme perfectament definit fa uns 50 anys. Si no volen pujar el nivell, n’hi ha prou que consultin la Viquipèdia. Però sobretot tinguin la decència de no vendre que la culpa és de la guineu.