Déu ens en deslliuri, dels compassius

Eric Adams, alcalde de Nova York, expressa bones intencions: no és acceptable veure algú que necessita ajuda i passar de llarg, hem de ser compassius i atendre qui pateix problemes de salut, és una obligació moral; si no tenen llar i no poden satisfer les necessitats bàsiques representen un perill per a ells i per als altres, a la intempèrie no hi estan bé. Qui ho discutiria? Doncs menys el Partit Republicà gairebé tothom a la gran ciutat, perquè tan edulcorat manifest té la seva lletra petita, i és que tot és a fi de bé d’internar en centres psiquiàtrics i contra la seva voluntat els sensellar amb malalties mentals. Parlem-ne: contra la seva voluntat és una fórmula oposada a la dignitat humana, però encara podríem mig pensar que a l’alcalde li interessa sobretot el seu benestar, més enllà que els afectats estiguin en condicions de percebre-ho, com si es passés tres pobles de benefactor. Però a mesura que coneixem més dades cau la màscara i s’entén la idea: netejar la via pública i el metro d’indigents per vendre la imatge de seguretat, que ben estimulada dona rèdits electorals. Qui no passarà de llarg davant dels que necessiten ajuda? La policia, que detectarà l’estat de cadascú i proposarà la seva reclusió. Exactament on els duran? A l’hospital i crearan quaranta places (!) quan la demanda pot ser espectacular: hi ha 3.400 persones dormint al carrer, la immensa majoria amb trastorns psiquiàtrics. Què en faran, d’ells, en realitat? Si és que en fan alguna cosa, que la notícia té pinta d’eslògan publicitari de la pitjor mena. Déu ens deslliuri d’aquests compassius!