‘Eufòria (segur?) dance’

José Montilla reivindica (i es reivindica) que si els catalans aspirem a mantenir l’estima per la nostra llengua i la usem per defecte, els responsables polítics han de predicar amb l’exemple. No només ha de ser exemplar la classe política –fins que Ciutadans va irrompre al Parlament no hi va haver fissures, però ara ja hi ha un 30% d’intervencions en castellà– sinó tot el món públic. Un dels últims reductes del català són els mitjans de comunicació. Tots hi juguem un paper, però als públics se’ls hauria d’exigir una escrupolosa proactivitat a favor de la llengua pròpia. I el preàmbul ens porta a Eufòria dance.

L’exconsellera Mariàngela Vilallonga ho va verbalitzar d’una manera que es va sentir aspra: “Massa castellà a TV3.” Certament, al castellà no li falten vectors de difusió, i aquest fet converteix en conductes de risc per al català que periodistes dels mitjans públics continuïn canviant al castellà. A banda de menystenir les capacitats de l’interlocutor, és una actitud que nega la possibilitat d’assistir al privilegi comunicatiu que és preguntar en català, rebre la resposta en castellà... i entendre’s. Últimament és l’anglès el que envesteix amb força. La de Shakespeare encara no és llengua dominant aquí –ni llengua de domini públic, però això són figues d’un altre paner– però sí que en alguns entorns entre anglès i castellà van fent la pinça al pobre català. Albert Sala, ballarí, coreògraf i conductor d’Eufòria dance no és un treballador de TV3 i per tant no s’ha de sotmetre al llibre d’estil com un periodista de la nostra. Però l’ús a tort i a dret d’expressions en anglès per adreçar-se als aspirants en el primer programa és abusiu i gratuït. L’esforç de subtitulació delata que el problema, més que de Sala, és de TV3, que quan externalitza continguts hauria de vetllar perquè en el plec de càrrecs s’hi protegís una llengua que no viu precisament un moment d’eufòria.