La constitució

A banda dels actes oficials, el Dia de la Constitució seguirà passant sense pena ni glòria per a una gran part de la ciutadania catalana. No desperta entusiasme. Probablement, a causa dels incompliments constants de la carta magna, com ara que es preveu la renovació del CGPJ cada cinc anys i ara mateix els seus membres en fa quatre que tenen el mandat caducat. El govern i l’oposició ho discuteixen, no arriben a cap acord i no passa res. Segueix la mateixa direcció judicial, bàsicament conservadora. Mentrestant, la mateixa constitució és llegida al peu de la lletra i amb poca interpretació quan es tracta de temes territorials, com hem vist en el procés català. Tampoc no hi hagut mai compliment en termes d’articles concrets de la constitució com el de l’ocupació digne per a tothom, etc. Hi ha massa aspectes i d’altres, com els esmentats de la constitució, que erosionen el seu prestigi i la seva fiabilitat. Fets que provoquen poca eufòria per a la celebració concreta malgrat que es tracta d’una festa laboral que enguany esdevé un pont magnífic de tardor hivern amb la possibilitat d’empalmar amb el pont de la festivitat de l’Església de dijous. Església i política mai no s’han posat d’acord per celebrar la festivitat el mateix dia. Conseqüència que aquesta setmana, prèvia a Nadal, sigui pràcticament inhàbil per a molts afers i bona per al consum. A la celebració política de la constitució, bàsicament al Congrés, és habitual que no hi assisteixin ni el president de la Generalitat ni el basc. La festa serveix al “ Madrid polític de saló” per relaxar-se, fet que ara mateix és impossible. La tensió que s’ha creat per la possible derogació del delicte de sedició i per la llei del “sí és si” ha deteriorat la relació entre els diputats i tanmateix ha paralitzat els pactes per als òrgans judicials i d’altres a un any com a màxim de les eleccions generals i amb unes municipals a finals del mes de maig.