Fora de joc

Això que cada vegada et costi més entendre els joves deu ser un senyal inequívoc que et fas gran. I més quan comences a pensar que la distància és insalvable i que el món que ve ja no et pertany tant com abans. De tot això en parlava l’altre dia amb un professor universitari que no veia des de fa vint anys. “Jo continuo fent classe –em deia–, i cada vegada la diferència d’edat amb els alumnes és més gran.” “Fins que ara ja no els entenc i no sé si tinc gaires ganes de fer l’esforç, creuar la línia i entrar al seu univers Tiktok.” Ells habiten en un altre planeta, proper i llunyà alhora. No pregunten cap adreça quan es desorienten pel carrer, ho deuen trobar humiliant. Treuen el mòbil i activen el Google Maps. Per descomptat, no vibren amb la teva música, ni vesteixen, ni es diverteixen com tu. Què esperaves? No passa res que no hagi passat en tota la història de la humanitat. El que et desconcerta és que ets tu ara qui sembla en fora de joc. Potser no cal que ho entenguis tot del jovent d’ara, però faràs bé de connectar-hi i parar-te a escoltar. Ells també són tu, d’alguna manera. Acabaràs trobant que la bretxa no és tan ampla i que compartiu molt més del que et puguis imaginar. I no, no cal que entris al Tiktok, si no en tens ganes.