Turisme ‘high-cost’

Aquesta setmana l’Estat francès ha prohibit els vols interiors curts que tenen alternativa amb tren, i Europa n’ha avalat la prohibició. Així doncs, cap avió ja no es pot enlairar des de París per anar a Bordeus, Nantes o Lió perquè són ciutats on es pot arribar en tren en menys de dues hores i mitja.

És una decisió cabdal en la lluita contra el canvi climàtic perquè és concreta i va molt més enllà del discurs de bones voluntats i objectius llunyans. Però sobretot és cabdal perquè demostra que és possible començar a canviar el model turístic de masses que arrasa no només el medi ambient, sinó que també deixa una gran factura social en forma de precarietat laboral. La costa catalana n’és un exemple, i Barcelona també; fa temps que l’Ajuntament de Barcelona vol posar fre als free tours que cobren en propines i colonitzen Ciutat Vella, i ho vol fer limitant el nombre de persones per tour, prohibint els megàfons o fent que no hi pugui haver més d’un grup parat alhora en determinats espais.

Però cap d’aquestes mesures no arregla el problema del turisme a Barcelona ni a Catalunya, només s’arregla abordant el gran tabú de l’economia catalana: cal reduir el turisme. O, dit d’una altra manera: cal impulsar el turisme intern, distribuir millor els visitants (sobre el territori i sobre el calendari) i repartir de manera més justa els ingressos que deixa el turisme perquè serveixin per estimular el teixit econòmic de pimes del territori i no els grans lobbys hotelers i creueristes. En definitiva: canviar el model turístic low cost que comporta costos molt alts per al territori.