Treure’s el barret

Una amiga que aquests dies ha estat a París m’envia una foto de la plaça de la Concòrdia del 1933. S’hi veuen sis dones somrients alçant el puny del braç esquerre, signe de victòria o de revolució, o d’ambdues, amb les mans enguantades. L’amiga m’explica que la imatge correspon a les primeres dones que van lluir pantalons als carrers de París i forma part de l’exposició Parisiennes Citoyennes (1789-2000) al Museu Carnavalet sobre les lluites pels drets de les dones. Són pantalons folgats que permeten a les sabates de saló amb talonets de les parisenques sobresortir al caminar, triomfant, mentre de gairell, els capells s’ajusten als sis caps, emmarcant les carones, amagant els cabells. Em fan pensar en Las Sinsombrero , les poetes, escriptores i pintores, de la Generació del 27 que un dia se’ls va acudir treure’s el barret com a acció rupturista i van ser apedregades a la Puerta del Sol. Eren les pintores Margarita Manso i Maruja Mallo. Envio la foto a una filla de l’exili que viu a París. El 1933, quan les parisenques exhibien guants i pantalons, la seva mare, obrera tèxtil i llibretera vocacional, transgredia la letargia d’una Girona republicana però enllosada i grisa, prenent l’altaveu a les fàbriques mentre s’emmirallava amb les que es treien el barret.