Acatament i deslegitimitat

Els surt tan a compte judicialitzar la gestió política, econòmica i social, que s’hi passarien la vida. Quan la decisió es trasllada als tribunals sempre hi ha un guanyador: la dreta política, mediàtica i ara ja judicial, que es treu la careta, perquè ni els prestigiosos juristes neutrals del Constitucional camuflen el partidisme. La crisi constitucional posa de manifest fins on arriba la gosadia judicial, capaç d’incomplir la separació de poders i limitar la sobirania legislativa, en aquest cas la de les Corts. Ho van provar i fer amb el Parlament i ara ja no tenen aturador. Han coartat la llibertat de debat a Catalunya, no van ser a temps de fer-ho al Congrés, però sí al Senat. Un cop oberta la porta a tutelar els representants de la sobirania popular que han de legislar, qui els impedirà reeditar el precedent i participar en la redacció de les lleis? Si ja aprofiten la del “sí és sí” per perseguir la violència masclista per reduir penes als agressors sexuals! Les presses i la maldestra tramitació del govern PSOE-Podem en els dos àmbits els ha facilitat la feina, però no per això el cop a la democràcia és menor. El matís de frenar una llei abans o després d’aprovar-la pot semblar menor perquè acabaran sentenciant el que vulguin, pensen molts, però no ho és, perquè són aquests magistrats els que decidiran també sobre la reforma laboral, l’avortament, l’eutanàsia, l’horari comercial o el topall del lloguer, que ens afecten diàriament. I perquè l’afer de la renovació del TC i del CGPJ denota la pèrdua de legitimitat i credibilitat dels diputats i del govern elegits pels ciutadans. L’esquerra estatal diferencia la censura al Congrés de la que afecta el Parlament perquè a les Corts radica la sobiranía nacional, en diuen, però és el mateix control. Com els va etzibar al Congrés la diputada Vallugera (ERC): “Nosaltres ja venim amb la sobirania atemptada de casa.”

A la fi, si el tribunal garant del respecte competencial actua parcialment i desacredita institucions com per exemple les Corts o el govern, que en dirà en el discurs del dia 24 el rei, àrbitre entre poders de l’Estat?