Sense treva

Confiàvem a celebrar el primer Nadal lliures de pandèmia i ara la por se’ns ha tornat a ficar al cos veient l’explosió de contagis a la Xina, on, per cert, una inèdita pressió del carrer ha forçat el totpoderós Xi Jinping a fer marxa enrere en la seva dràstica política de la covid zero. Volíem un Nadal millor que l’any passat, però la guerra se’ns ha instal·lat a Europa sense una sortida a curt ni mitjà termini. Com si no n’hi hagués prou amb les morts i la destrucció que ja han patit, als ucraïnesos els espera un hivern cru, sense llum ni calefacció, i amb l’amenaça d’una altra invasió a gran escala. Més a prop encara, esperàvem alliberar-nos del malson de la repressió judicial sobre un procés democràtic culminat amb l’1-O i constatem com la situació està lluny de normalitzar-se, mentre a l’Estat esclata una crisi institucional de primer ordre que demostra que l’espanyola no és la democràcia “plena” ni “consolidada” que se’ns ha volgut fer creure. Una crisi que esquerda encara més el mite de la Transició “modèlica” que es va emprendre en la mort de Franco sense fer net d’un passat que, indefectiblement, sempre torna. Amb tot, no renunciarem a passar les millors festes possibles sabent que, ni per Nadal, hi ha treva que valgui per a totes les lluites que tenim en marxa.