El voraviu
La pròrroga ja és aquí
No diuen ni fava del que representa bo i que és l’únic fet real que tenim
Si arriba el dia que les administracions (totes) són transparents amb la despesa real de comunicació i propaganda, i sumem el que puja tot plegat, caurem de cul quan veiem el que paguem pels contes a la vora del foc (relat) que ens engalten. Tanta comunicació necessita l’administració? No ho sé, però de feina, en fan. Cada dia és més un art la interpretació del que passa en els nostres òrgans de govern. Acabaran generant un llenguatge propi per a cada organització, amb els seus codis i significats més o menys secrets a l’estil de les nomenclatures dels socialismes estatals i que només entendran ells. Els uns tiraran més pel vell model soviètic; d’altres, per la persistent ronda cubana; hi ha qui copiarà l’eficient paranoia xinesa o el circ nord-coreà. Vegeu el cas dels pressupostos de la Generalitat i les explicacions que posava en circulació dimarts la portaveu, Patrícia Plaja. Del que representa i pot representar la pròrroga de pressupostos, no n’han dit ni fava, bo i que és l’únic fet real que tenim. Pressupostos prorrogats. Però ella confia que l’acord és imminent. No sap si a tres o a quatre, però imminent, bo i que cap dels dos pendents (PSC i Junts) ho reconeix i diuen just el contrari. Diguin el que diguin els que tenen alguna cosa a dir, els pressupostos estan per caure. Per què? Perquè la mesa del Parlament (amb PSC i Junts) ha habilitat la segona setmana de gener, que era inhàbil. Paraula de portaveu! Com us ha quedat el cos?
