A la tres
Botifarra
Estic segur que molts de vostès, amables lectors, deuen haver fet alguna vegada una llista de coses que voldrien fer si els hagués tocat la loteria. La majoria, lògicament, tindrien a veure amb l’increment de patrimoni sobtat que suposa, amb permís d’Hisenda, que d’aquells bombos inacabables surti la boleta amb el numeret que tens a la teva butlleta; ja ho saben: viatjar, comprar, pagar una hipoteca, fer un donatiu o, senzillament, tapar els forats, o pitjor, els esvorancs que últimament provoca l’encariment de l’energia, la gasolina o els aliments. Però també podríem fer una llista alternativa de coses menys relacionades amb els diners i les satisfaccions materials i més amb les emocionals, amb aquell alleugeriment que s’apodera de nosaltres quan fem una botifarra, enèrgica, marcant bé els temps; amb aquella desconnexió que no et poden donar unes lleis recurribles a tribunals de culs llogats; amb aquella llibertat que no pots ni arribar a ensumar després d’una declaració d’independència amb adjectius que la embrutin o la transformin en paper mullat. Aquesta llista seria llarga, massa per a aquest article, però ni que sigui per proximitat temporal començaria per treure el volum dels diferents faristols i altaveus de l’Estat que porten dies i dies metrallant-nos el cervell amb el cop d’estat dels togats del TC, el cataclisme constitucional i les dues Espanyes, la dels bons i la dels dolents, en conflicte permanent. Quin descans auditiu, quina pau neuronal, quanta higiene intel·lectual no ens produiria aquell silenci reparador que ens estalviés la sobredosi diària d’insults, de provocacions, de mentides i de psicopaties patriòtiques a les quals aquesta classe política dedica el 95% del seu horari laboral. I tot, per què? Només n’hi ha una, d’Espanya que compti de veritat, i és la que vol el poder, i no dubta a exercir-lo, amb mà de ferro o guant de seda, contra allò que li fa nosa, ja siguin individus, nacions o llengües. Criden, es barallen i es posen les mans al cap, però demà a la nit, tots darrere del rei, tots reivindicant una Constitució que no es creuen i tots perpetuant aquest edifici laberíntic i enreixat que abans era Movimiento i ara és Régimen del 78.