La veritat

He tingut l’alegria de retrobar el Joan Múrria en la nova etapa d’aquesta emblemàtica botiga de queviures de Barcelona: el colmado Múrria. L’he abraçat. L’essència de la capital és en cada un dels centímetres quadrats d’aquest temple modernista de l’eixample barceloní. En temps de franquícies, i d’establiments centenaris que van caient com mosques, veure de nou aquest xamfrà obert, lluint els anuncis del Chartreuse de Tarragona, dels vins d’Alella, de la malvasia Robert de Sitges o de l’Anís del Mono, ens dona un cert bri d’esperança urbana.

Parlem d’una botiga que ha rebut tota mena de reconeixements, des de la medalla d’or de la ciutat a la distinció de millor botiga del món, i que de l’estiu ençà passava uns moments d’incertesa que sortosament s’han esvaït.

Joan Múrria, amb l’Ernest Pérez-Mas i el xef de l’Alkímia i Alkostat, Jordi Vilà, han sumat esforços i talent i han transformat alguns dels espais de la botiga, que ara passen a ser de restauració. Queviures Múrria segueix sent el lloc on es poden comprar els millors embotits i formatges, i vins i caves, però a més també s’hi podrà degustar i menjar, amb la garantia i el bon paladar del Jordi Vilà, que a més també hi ofereix el segell per emportar del Va de Cuina. En la sàvia transformació, que segur que pot inspirar altres botigues de l’estil que hi ha arreu del país (penso en el centenari Colmado Baró de Reus), hi ha la figura clau de Joan Múrria, magnètic, amb el seu mostatxo, i tracte impecable sempre. Que transmetia coneixement a Catalunya Ràdio amb La Forquilla, i que transmet la confiança d’aquell que domina l’ofici com pocs. La porta d’accés a les delicadeses d’arreu del món ara són diverses. Això ha canviat. Però Joan Múrria té alguna cosa d’intransferible: el valor de la qualitat humana, això tan difícil d’explicar, l’autenticitat, que, com deia Francesc Pujols, quan algú trobi un català anant pel món se li llançarà al coll i es posarà a plorar, perquè sabrà que ha trobat la veritat.