Afganeses

No cal ser una dona, crec, perquè et bulli de ràbia la sang veient com els talibans expulsen les afganeses de la universitat. No fa encara un any que han tornat al poder i els ha faltat temps per acabar de degradar i humiliar la meitat d’un país enfonsat, d’altra banda, en una gravíssima crisi humanitària. Les portes barrades de la universitat representen l’últim pas per esborrar la presència de les dones de la vida pública afganesa i tancar-les a casa sotmeses al poder dels homes de la família. El cas del vet als estudis (secundaris i superiors) és especialment cruel perquè, tal com assenyala una de les joves afectades per la mesura, destrueix l’únic pont que les connectava amb el futur. Però queda clar que el que volen els talibans és, precisament, això, que no hi hagi dones formades que es puguin desenvolupar en qualsevol àmbit professional, ni dones crítiques que defensin la llibertat contra la tirania del règim. És per això que a les afganeses (igual que a les iranianes, reprimides per la policia de la moral) no se’ls pot deixar a l’estacada. Els països occidentals, on les dones han vist reconeguts els seus drets com qui diu fa quatre dies, hauríem de ser els primers en aquesta lluita. Per justícia també, o ens hem oblidat ja de qui va finançar i alimentar el monstre?