Tribuna
Nadal és una bona notícia
Una amiga em deia que el seu fill petit s’havia posat a plorar veient un programa de TV sobre les conseqüències del canvi climàtic; li feia mal al cor sentir dir que aquelles plantes i aquells animals tan bonics, tan vius anaven desapareixen, s’extingien. El nen va expressar clarament que no volia sentir parlar més de desastres; la mare li va assegurar que els esforços de tots plegats podrien evitar el desastre. Però ens ho creiem?
Com podem acompanyar aquest nen que creu en la vida i la veu amenaçada, a mesura que vagi creixent? Perquè també nosaltres, els grans, ens posaríem a plorar, quan al missatge desolador de la pèrdua d’espècies vives s’hi suma la manca de confiança en les propostes dels polítics i dirigents. Quan veiem proclamant en els mitjans amb alegria esclatant, que el futbol uneix el món se’ns fa difícil creure en la possibilitat del treball en comú que reclamen els problemes que se’ns plantegen amb urgència. Vivim en la mentida, però anhelem la veritat, la justícia.
Per tal de no deixar-nos aclaparar per una desesperança a què no tenim dret (perquè hi ha nens que s’angoixen pel futur), hem de afirmar cada dia (per no oblidar-ho) que creiem en les persones que lluiten per la vida assumint compromisos i obrint nous camins. En tenim testimonis en la història, en la literatura, en la filosofia... que hem de posar en comú, que hem de celebrar. Ens fan sentir que podem pensar més enllà de les anècdotes de cada dia, que no som robots, que podem decidir i treballar per un futur humà. Però aquest discurs que ens humanitza perquè es refereix a sentiments de transcendència no sempre arriba als mitjans, segrestat per la indiferència de la societat pel que fa a les coses de l’esperit.
Arriba Nadal. No ens podem deixar perdre el seu missatge de revolta i d’esperança. Nadal ja no és només una festa religiosa, és també una festa laica en què participa tothom, també Santa Claus. La ciutat s’il·lumina, gaudim amb els relats tradicionals (els Reis, el tió, les nadales, els pessebres), ens fem obsequis, compartim taula amb amics i familiars, intercanviem poemes i bons desitjos, també es promouen accions solidàries. Però aquest batibull distreu de recordar que se celebra el naixement d’una persona bona, justa, honesta, que va ser víctima dels poderosos de la Terra, que ens diu que, malgrat tot, la vida val i té sentit i ens convida a tots, nens, joves, adults i vells a la feina col·lectiva d’inventar un món en què s’ha de poder viure en pau.
No cal ser religiós per voler superar la superficialitat d’un Nadal en què el consumisme guanya de nou, triomfa la gresca sense fonament i es perd el sentit de la festa, tan celebrada per l’art, la poesia, la música. Alhora, és feina urgent dels cristians creients festejar el Nadal com a festa cristiana d’acolliment d’una molt bona notícia que és misteri i mostrar que es pot celebrar de manera ben diferent a l’actual disbauxa.
El Nadal laic i el Nadal religiós es poden enriquir mútuament per assolir un mateix objectiu: celebrar tot allò que fa que el món de les persones sigui bell i que, malgrat les dificultats i els desencerts, puguem continuar anhelant justícia i veritat per mantenir la vida.
El Nadal no amaga el dolor del món, però hi dona un sentit, i per això ens continuem felicitant les festes. Tots ens podem deixar consolar per la bona nova del Nadal. No per arraulir-nos a la llar de foc i entendrir-nos amb les nadales i el pessebre o atabalar-nos amb la xerinola, sinó per renovar el sentit d’una vida humana que es compromet amb el futur.