Any nou, res de nou
Any nou, vida nova. La vella frase té un regust i una qualitat com de cartró, de matèria morta. Almenys així ho escriu Josep Pla, i vaticina que els anys nous seran igual que els anteriors i els que vindran. Que tindran ben poques diferències, de manera que el més indicat seria dir “Any nou, vida de sempre”. No hi tinc tampoc cap confiança perquè estic segur que de les coses segures la més segura és dubtar.
La sensació, passant els anys i cada vegada més, és que el món avança però no progressa. Amb el senyor Pla n’havíem parlat vegades, d’això del progrés humà, i ell sovint deia (fotent-se’n molt, oidà) que allò que sí que ha progressat i millorat és el WC. Ara la feina es fa molt diferent de com es feia abans: ben asseguts, amb aigua corrent, amb llum i, si convé, amb música. L’escriptor de Llofriu explicava que a un polític espanyol, quan arribà a president del govern, algú li preguntà quina era la seva fita principal, i el polític digué: “Hoy hay muchos españoles que cagan en cuclillas todavía. Mi ambición es que todos los españoles puedan cagar sentados.” Veig que tot això no té gaire res a veure amb el canvi d’any..., m’hi ha portat la meva devoció pel senyor Pla escriptor, perdonin.
Allò més cert és que, si la nit del 31 no passa res de molt excepcional, serà un canvi de calendari sense efectes pràctics, sense conseqüències notòries produïdes pel pur calendari. Els que se n’aprofiten són els qui usen el 31 per inventar festes, àpats desmesurats, despeses inútils i tot això. Jo em veuré igualment obligat a no poder fer allò que vull fer i a no voler fer el que faig: l’edat té aquestes (i altres) exigències. Seguirà sent inútil parlar de xacres, mals, penúries i dolors que van augmentant, però hauré de seguir procurant (ai!) que no m’augmenti també el gust per explicar-los. Perquè quedo espaordit quan, per pura cortesia, pregunto a algun amic o conegut com li va la vida, i me l’explica. La vida..., una barraca de fires feta amb pots i fustes que amb una petita empenta se’n va a fer punyetes. I és que, a una certa edat, viure intensament és trobar cada dia una nova inseguretat
Ah...! Una cosa sí que és segura: malgrat el canvi d’any i malgrat tot, seguiran existint els imbècils; no pas excessivament nombrosos, però són sempre tan ben triats…!
