Articles

Si ens rendim

D'Avui.cat

Si ets al carrer a Banyoles i darrere teu hi ha una colla de marrecs que juguen, els sents parlar en català. Et gires a mirar-los: un acte reflex, curiositat innòcua. I aleshores veus que són negres, probablement fills de gambians. Si ets del Pla de l'Estany, et quedes igual. Si ets de Vic o de Girona, no hi veus res d'estrany. Si vens de Barcelona, al·lucines.

No deu ser casual que l'escriptora Najat El Hachmi s'hagi criat a Vic, la ciutat triada com a territori amic per a la presentació de la campanya Si us plau, parla'm català. És l'altra cara del desequilibri territorial. A l'àrea de Barcelona, la presència del castellà és abassegadora des dels anys 70, i cap govern no ha fet res per capgirar-ho: no s'ha convertit la llengua pròpia en realment necessària. L'ensenyament és en català, però s'acaba cada dia a les cinc de la tarda. I si t'adreces en català a un nouvingut, en el 98% dels casos fan mala cara o cara de no entendre't perquè hem deixat que creguessin que la llengua útil és el castellà. Ens anem rendint. Cada dia.

Ara, una campanya ens demana voluntarisme contracorrent, ens reclama que no ens rendim. No ho farem, perquè si ens rendim perdrem. Volem guanyar?


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.