Les pistes dels pressupostos

Es contradiuen amb els relats oficials d’alguns dels actors polítics del Parlament. Mentre el Partit Socialista de Catalunya es continua reivindicant com una formació d’esquerres, els principals inconvenients que posen sobre la taula per a l’aprovació dels comptes coincideixen fil per randa amb les exigències de la gran patronal, des de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona fins a l’impuls de grans complexos hotelers i casinos. Amb això convergeixen amb Junts, que recentment també havia volgut exposar i accentuar l’existència d’uns suposats corrents interns d’esquerres, sempre amb la mirada fita en la disputa electoral amb ERC. Junts i PSC, en la teoria tan irreconciliables i enfrontats: Junts sempre augurant amb patetisme l’arribada d’un nou tripartit a Catalunya i escenificant l’irredemptisme a Madrid.

Mentrestant, a la pràctica, compartint peticions al Parc de la Ciutadella i governant conjuntament moltes institucions del país, entre les quals hi ha la Diputació de Barcelona. La sociovergència, tan improbable en la retòrica, es va desvelant quan ens fixem en els fets. En política, els fets comencen a esdevenir realitat quan es quantifiquen pressupostàriament. Junts, amb els seus flamants corrents d’esquerres que ara dèiem, posa el focus, legítimament, en temes que es podrien associar amb la dreta ideològica, com ara les reduccions generalitzades d’aportacions al sector públic, el reforç de l’escola amb participació privada, les ocupacions dels pisos dels grans tenidors... Per a més inri, són els pressupostos elaborats pel seu conseller d’Economia els que ara no fan peça, cosa que és tota una altra pista: que potser això no va tant de partides pressupostàries concretes, sinó d’intentar desgastar el que fins fa poc havia estat el soci de govern.