La cercavila de Reis
Avui tanquem el cicle anual de màxima concentració en il·lusions i fantasia infantils. Els adults no en quedem al marge contrariant així el sentit comú. Un remolí de festes, d’aquí i de fora, constreny les nostres tradicions. La presència d’altres cultures i la força dels mitjans de comunicació ens modelen la ment fent-nos creure en la bondat del Nadal en un moment emocionalment molt accessible a missatges subliminals de felicitat. Determinats sectors socials aprofiten aquests fets per provocar contradiccions i falsos dilemes. Enguany, el conflicte amb el pessebre de l’Ajuntament de Perpinyà reviu un debat que ja vam viure en escoles d’aquí fa uns anys. Els principis animalistes s’han imposat en la cavalcada dels Reis a Girona provocant l’absència de cavalls durant la cavalcada. Admeteu-me la broma que munyir les vaques i manllevar els ous de les gallines seran un atemptat contra la dignitat animal. Si cavalcar és anar assegut a l’esquena d’un animal, un cavall en aquest cas, d’anar a peu o en bicicleta n’haurem de dir cercavila. Ahir, en sentit estricte, vam assistir a una cercavila reial. Fa pocs anys el debat va ser sobre si el Rei Negre i els patges han de ser reals o pintats. Determinades polèmiques fetes des d’un fals progressisme, o d’una interpretació de la teatralització, ens aboquen a la transformació de les tradicions cap a models mixtos, culturalment oposats. La societat de la qual tots formem part és culpable quan tolera tantes interpretacions sobre el sentit d’aquestes festes. Per uns dies la fam de moltes famílies, la crisi energètica, l’escalada de preus, les guerres i la violència masclista queden en un segon terme. Perdem consciència de la inabastable roda d’un consumisme ferotge al qual ens hem abocat. L’amic invisible o el tió, el Pare Noel, els dinars de la nit de Nadal, Nadal i Sant Esteve, la revetlla de Cap d’Any, el Cap d’Any i el dia de Reis. Desapareixen aquelles veus crítiques i es mantenen els mateixos models consumistes que tant hauríem de combatre. Els infants acumulen moltes il·lusions, totes encadenades, sense diferenciar-les, que reproduiran quan siguin adults. Les emocions tenen molta força, igual que els sentiments i les bones intencions que les acompanyen. En aquest sentit som febles i fàcilment manipulables. Demano als Reis per al 2023, si pot ser, sentit crític i més seny i coherència. Bon any!
