Enamorar-se al súper

Vam acabar el 2022 entretinguts i hem començat el nou any també força distrets. A les acaballes de l’any passat, tots a corre-cuita cap a les benzineres a omplir el dipòsit del cotxe abans que s’acabés la subvenció dels 20 cèntims per litre de combustible. I hem estrenat l’any anant als establiments comercials, potser en més d’un i tot, a comprovar, producte per producte, i amb factures antigues a la mà, si la supressió de l’IVA en productes bàsics com el pa, la llet i els ous o la reducció de l’impost del 5% en l’oli i en la pasta tenen una traducció real. Potser sí que al final ens acabarem enamorant al supermercat, com diu la cançó del cantant de trap Lildami, perquè Déu n’hi do les estones que ens hi passem voltant pels seus passadissos. I la qüestió és que ja sigui per un motiu o per un altre, la maquinària del consumisme no s’atura. Ens pensem que controlem perquè estem a l’aguait de les darreres novetats en matèria de preus. Ens creiem que som uns consumidors informats, responsables i lliures de triar. I en veritat som completament dependents dels horaris que ens marquen per posar rentadores i dels continuats canvis en les subvencions governamentals. Anem de corcoll per un estalvi de misèria en segons quins productes i així ens donem permís per gastar a les rebaixes.