Essencials i sense drets

Uns 700.000 ciutadans majors d’edat i de nacionalitat espanyola –és el requisit– han signat la iniciativa legislativa popular promoguda pel moviment Essencials que reclama una regularització extraordinària de mig milió d’estrangers que viuen i treballen al nostre país; a partir d’ara el Congrés ha de convocar en un termini màxim de sis mesos el debat polític per abordar aquesta qüestió. Una mesura molt necessària que esperem que no es frustri a causa de l’escenari electoral: hi ha qui té en l’agenda l’ús de les persones migrades, que no poden votar ni defensar-se, com a munició contra l’adversari. Per què necessària? Perquè pateixen la màxima injustícia: són essencials però sense drets. Essencials perquè treballen en el sector domèstic i tenen cura dels nostres ancians o malalts, perquè cultiven i recol·lecten els aliments que ens arriben a taula, perquè fa temps que una Europa envellida necessita la seva mà d’obra. I sense drets perquè no accedeixen a cobertura sanitària –en algunes comunitats autònomes–, a prestacions socials, a un habitatge digne i, a més, ja ens ho podem imaginar, cauen en l’explotació laboral –i també sexual– més inclement. O si no per què es pensen que es cremen tan sovint les insalubres barraques dels jornalers de Huelva que cullen madeixes? O per què s’amunteguen 20 persones en uns baixos de 40 metres quadrats pagant 2.500 euros al mes (Usera, Madrid)? I tants altres episodis que desconeixem. Cal regularitzar; no volem ser una societat miserable que s’aprofita de la misèria d’altres per crear més misèria.