Orígens

Una de les vergonyes de la nostra societat és la persistència de l’etnicisme. El sol fet de pensar que el lloc de naixement, l’origen familiar o territorial, el nom o els cognoms d’una persona defineixen la seva condició o li atorguen un determinat estatus provoca una barreja de fàstic i ràbia. Hi ha, malauradament, algunes formacions polítiques que no tan sols proclamen aquests “valors” [sic] sinó que, de fet, hi basen el seu ideari. I no parlem només dels més obvis i barroers, els ultradretans als quals els preocupa més el to de pell que no pas el valor humà de qualsevol persona. Hi ha etnicistes molt més perillosos, perquè guarneixen la seva doctrina d’un populisme ple de llocs comuns tòxics, que es mimetitza molt fàcilment amb altres opcions ideològiques, amb aquella estratègia tan astuta de barrejar conceptes progressistes com el laïcisme amb d’altres de profundament retrògrads. Són temibles els essencialistes que creuen que no dur una rastellera de cognoms catalans equival a ser ciutadà de segona. I alerta, també ho són certs “liberals” i lamentablement fins i tot certa pretesa esquerra, que creu que cal adreçar-se en castellà a la gent humil, vestint el seu discurs d’un capacitisme insultant i tan excloent com el que ells critiquen d’altri i fent persistir el tòpic suat del català burgès, com si no n’hi hagués, de catalans treballadors i humils.