La festa del traginer

cada any, a començament de gener, Lloret celebra la festa del traginer. No és una data en record de la gent que tenia l’ofici vinculat a la terra, que, una vegada a l’any, hauria estat una idea ben lícita sobretot en un ambient de mariners i pescadors, sobretot així que el poble tingué edificat ja el seu temple arran de mar, del qual ara, per cert, s’escauen els cinc-cents anys. L’al·lusió al traginer sembla més aviat fruit d’un estratagema del rector de l’època que s’adonà que els lloretencs havien oblidat per complet la data de celebració de la consagració de la seva primera parròquia i s’inventà una tradició igual que, en algun cas, es devien inventar una aparició de la Mare de Déu perquè així es fomentés la pietat dels parroquians. El cert és que un 8 de gener de 1079 el bisbe Berenguer Wifred va consagrar l’esglesiola de Sant Romà, avui coneguda per la Mare de Déu de les Alegries. Passats els anys, ningú recordava l’efemèride i devia ser llavors quan un rector amb força picardia va inventar la llegenda del traginer, és a dir, la dita que un home que feia viatges amb els seus matxos de terra endins cap a marina havia passat arran de l’ermita situada als afores de la població, prop del camí vell de Tossa, i havia sentit cantúries i pregàries que l’havien sorprès. S’havia atansat a l’esglesiola, s’havia trobat envoltat de devots que no coneixia i ell també havia deixat la seva modesta moneda a la safata que hi havia damunt l’altar. Quan arribà al poble va explicar el fet i el van titllar de mentider perquè aquell dia no hi havia cap ofici assenyalat a l’ermita de la Mare de Déu Antiga. Però l’home insistí, fins al punt que rector, traginer i algun curiós van tornar a pujar a la vella parròquia i, efectivament, van trobar senyals d’haver-hi hagut missa feia poc: encara hi havia fumarola dels ciris, la cera encara era tova i, oh, sorpresa, sobre la mesa de l’altar hi havia només la moneda que el traginer hi havia dipositat. Després de donar-hi voltes, van arribar a la conclusió que el que havia vist el traginer eren les ànimes dels lloretencs avantpassats que reclamaven la missa anual d’aniversari, i cada any la van tornar a organitzar. Ara encara es manté. Diumenge passat es va fer la festa que ara té, alhora, un component festiu: s’inicia amb una xocolatada per a la mainada, segueixen sardanes, se sortegen deu lots de productes de la terra, però no s’oblida, de cap manera, la missa, oficiada pel rector, amb els cants de la coral Alba de Prima. Així s’ha celebrat una vegada més amb fidelitat als avantpassats de la primera parròquia vilatana.