Articles

Llibertat feudal

D'Avui.cat

En plena vaga de treballadors de l'administració de justícia espanyola, alguns funcionaris de l'Audiència Nacional han trobat temps per complir un servei mínim inajornable: embargar el sous de mileurista i els cotxes de segona mà a cinc dels joves implicats en la crema de fotos del Rei a Girona.

Així demostren els magistrats del Regne d'Espanya on hi ha els límits. Perquè el que hi ha en joc en aquest festival d'actes simbòlics –la crema de fotos i la reacció desproporcionada de la fiscalia i els jutges– és la llibertat d'expressió, un bé tan preuat que va empènyer el Tribunal Constitucional a despenalitzar la negació de l'Holocaust. La grandesa de la democràcia, deia la sentència del Constitucional, és permetre qualsevol opinió encara que ens repugni.

Aleshores, on són els límits? Si tenim en compte que poc abans havien condemnat dos dibuixants d'El Jueves per una caricatura que repugna a una família i que ara intenten condemnar una colla de gironins per haver protestat contra una forma d'estat d'arrel feudal, la resposta és clara: els límits són a la porta del palau de la Zarzuela. Un toc de vareta màgica reial transforma la grandesa de la democràcia en un delicte. I això que els historiadors mantenen que fa segles que vam sortir de l'Edat Mitjana.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.