De reüll
El minut zero de l’harakiri
Ja tenim la reforma. Ja ha arribat! Ha desaparegut el delicte de sedició del Codi Penal espanyol i tornem al minut zero del procés. Quan el govern de la Generalitat va decidir mantenir-se a la taula de diàleg, ho va fer —segons van dir— amb l’objectiu de començar de nou el camí cap a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació de Catalunya.
L’avantatge (o inconvenient) de marcar fites com aquesta és que, a vegades, s’assoleixen. I ara, cinc anys després de l’1-O, fent cas dels compromisos del govern, hauríem de tornar a a la casella de sortida per arribar a un referèndum (pactat). Això és un no parar! És com viure en un déjà vu permanent! I aquest cop, com es farà? És massa d’hora per dir-ho... De moment, anem col·leccionant fotos de la bona relació entre el govern de Catalunya i el govern espanyol, i blanquejant la cara d’un Estat que ens reprimeix davant les elits europees que, suposadament, haurien d’entendre la voluntat del poble català de marxar d’un estat amb qui, paradoxalment, té tan bona relació... Si fóssim japonesos pensaria que ens estem fent l’harakiri, tot i que en cap cas no seria per honor, sinó per por d’aixecar el cap i reconèixer el que veritablement volem. Perquè, la qüestió és que ho volem, no?