Vine a mi, xantatgista!

Sentir que d’aquesta setmana no ha de passar, quan la setmana passada senties que venia d’hores, i fa 15 dies senties que no hi havia cap motiu per endarrerir-ho, i fa ben bé un mes senties que tot estava tancat i que només s’endarreria per estratègia partidista, agafa massa tonada a ciclista de pega dolça que cau al mig del fang i en el roser troba un paper que diu que un ciclista de pega dolça cau al mig del fang i en el roser troba un paper. Faltaria discernir si ens governen amb aquesta patxorra perquè és on ells arriben o perquè pensen que és on arribem nosaltres, o perquè són uns mestres de l’estratègia. Però no cal discernir-ho. Tant li fa o li fa tant. Que volin els falciots tant li fa al vent, al mar, al sol i al cel. Ho canta Serrat. Tot queda clar quan sents Marta Vilalta, que, a més de dir que d’aquesta setmana no hauria de passar, acusa de xantatge el PSC. Has pactat, pactes o pactaràs amb xantatgistes? Segur que acosta posicions aquest vocabulari? Depens d’ells i els acuses de xantatgistes en públic? Sembla una manera prou estranya de convidar la gent a taula! És molt possible que l’acord sigui fet de fa temps. I que estigui acordat qui farà veure que baixa del burro i quan ho fa. Ho compliquen tant perquè l’acord es vegi com un acte brutal de responsabilitat i de renúncia als egoismes per part de tots. El país els necessita. O són d’aquesta baixa estofa o són incapaços de fer acords. No sé què triar. Tot és prou trist.