Metges, mestres i vagues

M’agradaria veure pel forat del pany què es diuen els consellers d’Educació i de Salut a les reunions de govern. Si Gonzàlez-Cambray agafa per l’espatlla Balcells amb el pes d’un any negociant amb els potents sindicats de docents i li deixa anar un condescendent “benvingut al club” dels consellers als quals els han fet una vaga. I si Balcells s’hi gira amb un “tu rai, que ja tens la feina feta”.

És ara, sí, el 2023, quan els metges anuncien vaga i la resposta del govern fins ara sembla respondre al plantejament de desgast que ha aplicat Cambray amb els docents, un col·lectiu de vaga fàcil, per dir-ho d’alguna manera. Els metges sembla que tinguin al·lèrgia a la vaga. Van convocar-la fa dos mesos renunciant al valuós factor sorpresa per donar temps a arribar a acords. Una vaga pensada per no haver-la de fer. A tocar dels dies 25 i 26, el més calent és a l’aigüera i el que s’ha sentit de boca del conseller és un compromís de posar-hi tota la voluntat, un recordatori que els recursos són els que són i un desafortunat qualificatiu d’“excel·lent” aplicat a un sistema de salut capdavanter en alguns aspectes, però amb llistes eternes i esperes insuportables a urgències dels hospitals.

I com que els recursos són els que són –eufemisme d’infrafinançament– i els tenim posats en els sectors amb col·lectius que s’han plantat, les retallades en salut del trinomi Mas-Mas Colell-Boi Ruiz no es poden revertir ràpid sense causar revoltes en altres departaments. La manta és curta i no ho tapa tot. O qui no plora, no mama. Una dècada sense conflictivitat en nom de la vocació i del servei a l’usuari (que és un malalt) han deixat tan coix el sistema que posar-lo al dia exigeix un dineral. A la vaga de docents li toca fer figa–es percep desproporcionada– i a la de metges li tocaria poder desconvocar-se en virtut d’un pacte just i un calendari raonable per actualitzar recursos i salaris. Però això és ser molt optimista.