Raça humana
El dret a la protesta al món
Dormia en un llit de ciment en una esquifida cel·la subterrània a la presó de Mongomo (Guinea Equatorial), sense llum natural ni ventilació, era mal alimentat i torturat de manera atroç fins que s’ha conegut la seva mort. Es deia Julio Obama Mefuman, tenia 51 anys i era un dels opositors al president Teodoro Obiang Nguema que fou segrestat, traslladat a Malabo i sentenciat a 60 anys per terrorisme en una vista que s’ha difós per l’exemple humiliant que representa que els acusats s’inculpin i demanin perdó moralment destruïts. Ens hi referíem a l’article El jutge els deixa escapar (dilluns passat), quan –en teoría– encara era viu. Obiang evidentment desconeix l’ètica de la derrota perquè els règims autoritaris mai no perden eleccions i ell acostuma a guanyar-les amb gairebé el 100% dels vots. El 22 de setembre de 2020, Dorguelesse Nguessam, perruquera del Camerun, va assistir a una manifestació pacífica per reclamar millores socials, va ser detinguda, jutjada per insurrecció i condemnada a cinc anys de presó. Nasser Zefzafi, una de les figures destacades del moviment Hirak El Rif (Marroc) compleix una pena de 20 anys per haver exigit justícia i igualtat. La defensa dels drets humans és reprimida per tots els governs que no accepten la militància política i social com el gran valor democràtic que és. Aquesta qüestió es debatrà avui en la taula rodona El dret a la protesta al món (19 h, centre cívic Sant Narcís, Girona), organitzada per Amnistia Internacional i amb la participació dels activistes Amin Ben Ouchen, Pau Lanao i Puri Molina.