Anar a la contra

El MNAC serà el marc avui de la cimera hispano-francesa que presidiran el president espanyol, Pedro Sánchez, i el seu homòleg francès, Emmanuel Macron. La cita ha de servir per inaugurar una nova relació entre els dos països de la qual Espanya surt reforçada. La cimera, però, també pretén ser un aparador per a Sánchez per demostrar internacionalment el que repeteixen dia sí dia també des de l’executiu estatal –ahir ho va fer de nou el ministre de la Presidència, Félix Bolaños–, que “el procés ha acabat”. Però l’ànsia per expedir el certificat de defunció a l’anomenat procés és justament el que ha unit de nou els partits i les entitats independentistes que es manifesten a la Font Màgica de Montjuïc contra una trobada que consideren “una provocació”. El rebuig a la convocatòria hispano-francesa ha servit de goma d’enganxar per a un moviment que avui aconseguirà el que no va assolir en la passada Diada Nacional, tot i que no exempt de contradiccions, com ara que el president Aragonès assisteixi a la cita i ERC s’hi manifesti oposant-se simultàniament. La mobilització és una oportunitat per al moviment independentista, un momentum per provar a ulls de tothom que encara està viu. Però l’independentisme no pot sobreviure, o no només, de manera reactiva. Demostrar que Sánchez està equivocat és important, però encara ho és més que des dels partits i les entitats es plantegin estratègies, alternatives i nous lideratges perquè la independència sigui un objectiu, encara que a mitjà o llarg termini. Perquè, amb anar a la contra, no n’hi ha prou.