L’obscena llei del més ric

La democràcia es deteriora també en els països qualificats de democràtics: d’un total de 104 d’analitzats per l’organització IDEA, 48 es troben en fase de retrocés i 14, de millora. L’extrema polarització –es fan mèrits anant a la contra de tot, lluint bel·licositat en lloc de capacitat d’entesa–, els episodis de corrupció no pas infreqüents i la fragilitat dels estats davant la força de grans corporacions en temps d’economia globalitzada contribueixen al desprestigi de l’acció política i a la pèrdua de confiança en les institucions pel fet que tot plegat desguassa en les aigües tèrboles de la desigualtat social, que és el principal factor de frustració, desconnexió i abstenció entre la ciutadania. Que per cada dòlar que rep una persona que forma part del 90% més pobre del planeta, el famós 1% (de milmilionaris) s’endugui 1,7 milions de dòlars; que Munsk tributi a un tipus impositiu del 3% i que un camperol pagui en impostos el 40% de l’arròs, la farina i la soja que ven en els mercats d’Uganda il·lustra sense embuts sobre la immoralitat d’una injustícia que avança a cuita-corrents i a la qual Intermon Oxfam ha posat dades precises en el seu darrer informe, La llei del més ric. Una elit addicta als paradisos fiscals –gran obscenitat– incrementa els beneficis a nivell astronòmic a costa de la pobresa i la gana de molts: més privilegis i més dolor. Els caps de govern i directius de multinacionals, el poder explícit i el poder opac es troben a Davos, uns presenten plans i els altres marquen agenda. Es plantegen que la desigualtat és una bomba de futur, més ben dit, de present?