El voraviu
Pura propaganda
La cimera francoespanyola d’ahir a Barcelona era això i res més
El mot propaganda té mala premsa. El mateix món dels propagandistes el troba molt i molt lleig. Abominable, diria que el troben. Viu desterrat del llenguatge de la comunicació, tant pels professionals com pels investigadors i els universitaris. Si en algun lloc se sent és al carrer, entre les víctimes habituals. Quan els savis l’utilitzen, a continuació ve un tractat de misèries i vergonyes. La propaganda sempre és dels altres. Cap geperut es veu el gep. La gent decent no en fa. Sobretot a partir de la segona meitat del segle XX, un cop teoritzats els règims totalitaris que va patir la humanitat i un cop analitzat el paper que els mitjans de comunicació de masses havien jugat en la difusió de idees per persuadir i confondre i sense cap voluntat d’informar. Ara se’n diu de mil maneres diferents i hi ha mil comunicòlegs (propagandistes) que aporten a cada forma mil matisos i en fan mil tractats. No hi ha dia sense bombardeig. Publicitat. Informació especial. Publicitat institucional. Màrqueting. Comunicació. Branded content. Roda de premsa. Comunicat. Presentació. Informe. Investigació. Investigació de mercat. Butlletí. Publireportatge. Sota qualsevol nom es presenta la propaganda, allò que l’àvia Neus ensumava i marcava com propaganda, pura propaganda. Ahir a Barcelona en vàrem tenir una sessió indecent i maratoniana. En deien cimera francoespanyola i varen signar un tractat. Propaganda. Pura propaganda.