Els ajuntaments han de ser-hi

Molt bé i ja era hora. Molt bé per a Marc Puigtió, alcalde de Sant Julià de Ramis, al costat de dotze famílies en perill de desnonament; molt bé per a la PAH, que no es cansa de lluitar pel dret a l’habitatge; ja era hora que els ajuntaments s’impliquin amb tota la seva legitimitat, compromís i recursos en la defensa dels veïns més vulnerables: sous de 800 euros donen per a un lloguer mínim i encara bo, també cal pagar llum, aigua i alimentació, despeses no pas minses. Puigtió viatjarà a Madrid per reunir-se amb Javier Torres, president de la Sareb, propietària del bloc, i amb Raquel Sánchez, ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, per intentar buscar-hi una solució. Però què passarà amb les trenta famílies de dos edificis situats als barris de Santa Eugènia i de Sant Narcís de Girona que es troben en idèntica situació? Recordem que la crisi financera del 2008 va deixar en la misèria milers de persones i que d’altres en van ser els responsables i s’hi van lucrar. El 2013 el consistori de Madrid, presidit per Ana Botella, esposa d’Aznar pare, va vendre –quasi regalar– 1.806 pisos socials, construïts amb diner públic, al fons voltor Blackstone, a la vegada que Aznar fill a través de Cerberus es quedava amb un paquet substancial d’actius del BBVA, del Sabadell i de Bankia procedents de desnonaments. Per a aquesta gent –i tants altres aprofitats– es tractava de comprar barat, vendre car i apujar preus, expulsar llogaters, una roda d’abusos que els governs van tolerar –l’especulació va matar el dret a un sostre digne– i fins ara que encara en paguem les conseqüències.