De set en set
Vallverdú no caduca mai
Els que rondem la cinquantena vam descobrir el gust per la lectura amb les novel·les de Joaquim Carbó, Emili Teixidor, Sebastià Sorribas i Josep Vallverdú que editava La Galera. Si els llibres ens han acompanyat per sempre més és, probablement, gràcies a ells: grans escriptors catalans per a qui la literatura juvenil no era un gènere inferior, no era un pla B per no haver-se d’enfrontar a l’exigència d’altres gèneres –ho van demostrar conreant brillantment poesia, assaig, traducció i prosa per a adults–, sinó que la literatura infantil era una cosa molt seriosa perquè és on la llengua catalana s’hi jugava el futur.
Aquesta setmana s’ha presentat el centenari de Josep Vallverdú, nascut el 1923, i no passa gaire sovint que aquestes efemèrides es puguin celebrar amb el mateix escriptor homenatjat participant en els actes. A la roda de premsa, Vallverdú va demostrar que la seva lucidesa roman intacta. Però el més sorprenent és que, malgrat la diferència abismal entre els adolescents d’ara i els de fa cinquanta anys, la seva obra per al públic juvenil també segueix intacta: novel·les com Rovelló, Trampa sota les aigües o En Roc Drapaire segueixen tenint el mateix magnetisme per als lectors –algunes encara es recomanen a les escoles– i els valors que s’hi transmeten segueixen sent vigents. El seu llegat literari és molt més ampli, i l’experta en la seva obra i comissària del centenari, Carme Vidalhuguet, segur que ens ajudarà a conèixer-lo més. No n’hi ha cap dubte: Vallverdú és un gran escriptor que mereix un gran homenatge nacional, i és meravellós que el pugui viure en vida.